Pàgines

dilluns, 8 de juliol de 2013

Li i altres relats, de Nikos Kavadias



 


El vaixell arriba a port i les prostitutes hi pugen ràpidament. El radiotelegrafista obre la porta de la cabina i es troba una xinesa menuda a qui decideix anomenar Li. 



La Li s'ofereix per fer-li de minyona a canvi de menjar per a ella i per al seu germà petit, un nadó. El vincle que s'establirà entre ells serà molt fort, la saviesa i desimboltura de la petita el deixa astorat, l'honestedat i el tracte amb ell la fan a ella la més rica i afortunada. Com diu la Li: les gràcies són una paga trivial. 



Personatges com la Li, són els que habiten la literatura de Nikos Kavadias, gent pobra que no per això perd la dignitat. També ells seran els protagonistes als contes "De la guerra" i "Al meu cavall" que fan referència a la seva participació en la campanya d'Albània contra les tropes de Mussolini. Gent senzilla que dóna el millor de si mateixa quan l'adversitat es gira contra tots per igual. Els seus relats i poemes ja transmetien de jove una bella tristesa i una sensibilitat per als menys afortunats que amb els anys augmentaria.




Estimo

Estimo tot el que hi ha de trist al món;

uns ullets tèrbols, la gent malalta,

els arbres secs despullats i els parcs deserts,

les ciutats mortes, els llocs fosquíssims,

els pobres, els vagabunds, els qui passen gana.

Estimo les belles dones ploroses

que miren al lluny, amb mirada trista...

Estimo tot el que en aquest món plora

perquè s'assembla a mi.





Kavadias no era un radiotelegrafista que va escriure alguns contes i poemes de manera ocasional, sinó que era un home amb formació que mai no va deixar d'escriure. Un poeta que fugia de la vida i la mort a terra ferma i que va trobar en el mar i les relacions de cabotatge una manera de viure. La seva obra es escassa, alguns relats curts, una novel·la anomenada Guàrdia i alguns poemaris. De moment tenim a l'abast l'edició de Li i altres relats traduïda del grec per Jaume Almirall i publicada per Club Editor. La novel·la, potser per a més endavant.

Cèlia, de Laie Pau Claris